divendres, 29 de maig del 2009

Demandes fetes a l'Ajuntament

El passat dimarts 26 de maig, membres de la Plataforma ens vam reunir amb l'alcalde de Benicarló, Marcelino Domingo, per tal d'explicar-li qui som i fer-li arribar les sol·licituds i propostes que tots sabem: bàsicament, que es derogue el dictamen de normalització del castellà, i que s'incrementen les mesures per a promoure l'ús del valencià al municipi.

Tot seguit, us oferim per a tots els que estigueu interessats el text íntegre que es va lliurar a l'Ajuntament, amb tots els argumentes en què recolzem les nostres peticions. A hores d'ara, és el text que exposa de manera més sistemàtica els objectius de la nostra Plataforma. Si voleu fer-hi suggeriments, podeu fer-ho deixant els vostres comentaris.


Demandes adreçades a l’Ajuntament
per la Plataforma Benicarló en Valencià


La Plataforma Benicarló en Valencià és una agrupació d’individus i associacions que té com a objectiu prioritari i raó de ser la defensa de l’ús públic del valencià. Es tracta d’una agrupació de caràcter apolític, no lligada a cap partit i que per tant tampoc pretén fer oposició política. Un dels principis que guien l’actuació de la Plataforma és l’absoluta independència de criteris polítics, justament perquè la llengua és un bé col·lectiu de la ciutadania que ha d’estar per sobre de diferències ideològiques.

D’acord amb això, i amb la intenció de col·laborar en la normalització del valencià a Benicarló, la Plataforma Benicarló en Valencià s’adreça a l’Ajuntament de Benicarló amb les següents demandes:

1. Derogació del dictamen de normalització del castellà aprovat pel Consistori com a punt 10è del Ple de 27 de novembre de 2008.

Aquesta demanda es fonamenta en les següents raons:

a) Ús erroni del terme “normalització” utilitzat per al castellà. La “normalització” és un procés que s’aplica a llengües que han patit un retrocés social i una minorització al llarg de la història, no és el cas de l’espanyol.
b) Falsedat de la “normalització” del valencià. El valencià no està normalitzat a Benicarló. En tot cas, la suposada “normalització” s’hauria de demostrar amb informes solvents de la tècnica en normalització lingüística i/o amb estudis de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre l’ús social del valencià a Benicarló.
c) El dictamen estableix un precedent. Aprovar el dictamen que inclou el diagnòstic que “ja hem aconseguit la normalització plena de l’ús del valencià” pot obrir la porta a deixar de treballar per millorar la situació del valencià.
d) El dictamen és innecessari. Si allò que vol aconseguir el dictamen que la gent que ho demane reba resposta en castellà, no calia aquest dictamen, ja que a l’article 4 del Reglament de Normalització Lingüística (RNL) de 1992 ja estava contemplat aquest dret. També l’article 9 de l’Estatut d’Autonomia, a l’apartat segon, paràgraf segon ho preveu. Igualment garanteix aquest dret l’article 36 de la llei 30/1992, del 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del procediment Administratiu Comú
e) No s’ha acomplit el q establia el Reglament de Normalització Lingüística de 1992. Per tant, no s’ha pogut assolir la normalització. El RNL de 1992 es basa en una llei de rang superior, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Aquesta Llei encara és vigent, està en vigor; no es pot fer un dictamen que vaja contra els principis de base d’aquesta llei (cal normalitzar el valencià). És possible que això no tinga fonament legal i puga ser impugnat.
f) El valencià requereix una discriminació positiva perquè és la llengua pròpia de Benicarló. Cal que siga la prioritària. Usar “indistintament” valencià i castellà no garanteix la igualtat de les llengües, perquè el valencià es troba socialment en inferioritat de condicions. D’altra banda, l’Ajuntament ha de ser un model de l’ús del valencià per als ciutadans: ha de donar exemple de defensa de la llengua pròpia. El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (article 27) obliga a respectar els drets lingüístics de les minories, i la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (article 7) obliga els poders públics a fomentar l’ús d’aquestes llengües.
g) Es trenca el consens en una qüestió com la llengua, que és de tots i hi hem d’anar tots d’acord. El RNL de 1992, en canvi, va ser aprovat per tots els grups que llavors integraven el Consistori.

2. Increment de l’estímul de l’ús del valencià.

El valencià no està encara normalitzat a Benicarló. La Plataforma vol aportar de forma constructiva propostes concretes per assolir-ho:

a) Complir les línies d’actuació del RNL, per a assolir de bona veritat la “plena normalització”. Els articles 6 i 7 d’aquest Reglament, per posar alguns exemples, no s’acompleixen: cal que les empreses que gestionen béns municipals empren el valencià primordialment, i que s’incrementen les subvencions a empresaris i particulars per l’ús del valencià.
b) Fer més difusió cursos de valencià per a immigrants, pares i població en general, amb voluntat de consolidar la demanda i incentivar-hi la participació.
c) Realitzar campanyes efectives d’incentiu del valencià per part dels particulars i les empreses. Oferir exempcions fiscals als comerços que empren la llengua.
d) Estimular la lectura en valencià amb campanyes per Sant Jordi, compra de més llibres en valencià a la biblioteca, promoció i difusió de les obres dels autors locals que publiquen en la llengua pròpia, etc.
e) Promocionar més la música en valencià, amb concerts, per exemple.
f) Impulsar el programa de Voluntariat pel Valencià al nostre municipi.
g) Promoure el cinema en valencià, amb cicles organitzats per l’Ajuntament o convenis amb les sales de projecció ubicades al nostre municipi.
h) Incentivar estudis lingüístics relatius a l’àmbit local, sobre toponímia, autors locals, evolució de l’ús social de la llengua, etc.

2 comentaris: