Valoració del recital

Aquest és el text enviat aquesta setmana als mitjans de comunicació per part de la Plataforma, donant notícia de l'acte del Recital de Poesia i Música i valorant-lo.


El divendres 8 de maig, vespra de Sant Gregori, l’auditori de l’IES Joan Coromines es va omplir per a gaudir d’un espectacle inusual: el recital de música i poesia que el Departament de Valencià d’eixe institut organitza des de fa deu edicions. En aquesta ocasió, els organitzadors del recital volien donar suport als objectius de la Plataforma Benicarló en Valencià, que es va implicar en el muntatge. Per això l’acte va tenir un to reivindicatiu més marcat que en anteriors ocasions: per la cultura pròpia, per la llengua, i en contra dels abusos que sovint hem de patir per causa d’uns governants insensibles (o malintencionats?).

Amb la creació d’un clima de gran intensitat, tant per la intencionalitat de les poesies recitades com per la bellesa de les interpretacions musicals, les gairebé dues hores que durà no es van fer gens llargues. S’hi van llegir poemes d’autors molt diversos com Joan Margarit, Vicent Andrés Estellés, Manel Garcia Grau, Pau Alabajos, Salvador Espriu, entre molts altres, fins a vint-i-set textos, cadascun amb el seu acompanyament musical. Com a novetat, en aquesta edició s’hi inclogueren algunes coreografies que accentuaven l’emoció que les recitacions aconseguien de transmetre.

S’hi va intercalar la lectura de missatges de suport a favor de l’idioma i la Plataforma de diverses personalitats (moltes d’elles benicarlandes): Pau Alabajos, Marta Pessarrodona, Joan Gregori, Josep Igual, Àngel “Pitxi” Alonso, Rafel Santapau i Miquel Pujadó. Tots ells van despertar l’agraïment del públic, que va respondre amb aplaudiments plens de sentiment.

En conjunt, va ser un gran acte per a tots els que estimem el valencià i lluitem cada dia per la nostra cultura. Tant els textos de les adhesions com els poemes més reivindicatius ens feien adonar que no estem sols, que el treball constructiu a favor d’allò que ens particularitza i constitueix les nostres arrels, la llengua, està carregat de raó i d’arguments. Que no hem de perdre el temps amb discussions bizantines i ridícules (que si es diu així o no, que si tal o qual parauleta: minúcies) que només ens volen distreure de l’objectiu primordial: seguir treballant per l’ús social del nostre idioma, per la seua pervivència en la nostra societat.