El que interessa és l'ús de la llengua

En els últims mesos, la llengua s’ha convertit en un element present en el debat públic local. En aquest debat s’hi han produït una sèrie de distorsions que creiem que val la pena comentar.

S’ha dit, per exemple, que molts que diuen defensar el valencià, entre d’altres la nostra Plataforma, en realitat defensen el català. Això no té ni lliga ni substància, i a més introdueix un aspecte, el de nom, que és totalment secundari. Pel que fa a la Plataforma, aquest és un tema que no ens afecta en absolut. La denominació “valencià” és la denominació oficial i general de la nostra llengua a Benicarló (com a tot el País Valencià), i per això la fem servir. No hi ha cap intenció oculta ni conspiracions judeomasòniques ni llops amb pell de corder. Li diem “valencià” perquè sempre li hem dit així. Considerem que no s’ha de fer del nom problema, ni pensem que dir-ne així vulga dir que és una llengua independent, diferent de la dels canareus. Simplement, aquesta no és la qüestió.

L’actitud constructiva pel que fa a la llengua no és la d’anar “en contra” de res, com alguns grups als quals tant els dóna quina llengua s’utilitze, però que van “en contra” del “català”. No ens ha de definir la negació, sinó l’afirmació: treballar perquè la llengua pròpia de Benicarló, el valencià, s’utilitze més cada dia. Tan senzill com això. És la llengua històrica del poble, un element fonamental de la nostra identitat, i ha de tenir un tracte preferencial. També perquè ha estat perseguida i ignorada durant segles, i això no es corregeix en vint anys de valencià a l’escola i prou.

Creiem, a més, que molts dels comentaris que es fan a Benicarló últimament amb la llengua com a excusa només pretenen crear excitació política. Això en el millor dels casos. En el pitjor, el que realment pretenen és entrebancar l’acció cívica i positiva per incrementar l’ús del valencià al municipi. El raonament és: mentre discutim si “valencià” o “català”, aconseguirem que no parlem de si l’usem prou o no, de si la presència de la llengua pròpia és suficient o no. I així, mentre ens perdem en discussions ridícules i estèrils que no ens corresponen, el valencià perd cada dia ús social. El debat sobre la llengua a Benicarló s’hauria de centrar en com incrementar la seua presència en la societat.

La llengua és de tots. No en fem un instrument polític. El valencià és més important que cap dels partits polítics. Per anar bé, tots els partits l’han de defensar com un bé comú, un element que uneix la col·lectivitat.