dilluns, 15 de juny del 2009

El que interessa és l'ús de la llengua

En els últims mesos, la llengua s’ha convertit en un element present en el debat públic local. En aquest debat s’hi han produït una sèrie de distorsions que creiem que val la pena comentar.

S’ha dit, per exemple, que molts que diuen defensar el valencià, entre d’altres la nostra Plataforma, en realitat defensen el català. Això no té ni lliga ni substància, i a més introdueix un aspecte, el de nom, que és totalment secundari. Pel que fa a la Plataforma, aquest és un tema que no ens afecta en absolut. La denominació “valencià” és la denominació oficial i general de la nostra llengua a Benicarló (com a tot el País Valencià), i per això la fem servir. No hi ha cap intenció oculta ni conspiracions judeomasòniques ni llops amb pell de corder. Li diem “valencià” perquè sempre li hem dit així. Considerem que no s’ha de fer del nom problema, ni pensem que dir-ne així vulga dir que és una llengua independent, diferent de la dels canareus. Simplement, aquesta no és la qüestió.

L’actitud constructiva pel que fa a la llengua no és la d’anar “en contra” de res, com alguns grups als quals tant els dóna quina llengua s’utilitze, però que van “en contra” del “català”. No ens ha de definir la negació, sinó l’afirmació: treballar perquè la llengua pròpia de Benicarló, el valencià, s’utilitze més cada dia. Tan senzill com això. És la llengua històrica del poble, un element fonamental de la nostra identitat, i ha de tenir un tracte preferencial. També perquè ha estat perseguida i ignorada durant segles, i això no es corregeix en vint anys de valencià a l’escola i prou.

Creiem, a més, que molts dels comentaris que es fan a Benicarló últimament amb la llengua com a excusa només pretenen crear excitació política. Això en el millor dels casos. En el pitjor, el que realment pretenen és entrebancar l’acció cívica i positiva per incrementar l’ús del valencià al municipi. El raonament és: mentre discutim si “valencià” o “català”, aconseguirem que no parlem de si l’usem prou o no, de si la presència de la llengua pròpia és suficient o no. I així, mentre ens perdem en discussions ridícules i estèrils que no ens corresponen, el valencià perd cada dia ús social. El debat sobre la llengua a Benicarló s’hauria de centrar en com incrementar la seua presència en la societat.

La llengua és de tots. No en fem un instrument polític. El valencià és més important que cap dels partits polítics. Per anar bé, tots els partits l’han de defensar com un bé comú, un element que uneix la col·lectivitat.

16 comentaris:

  1. Els partits si no foren partits potser els votaria més gent. Si foren sencers...

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. I una altra cosa que m'agradaria comentar és: que enteneu per que si a Benicarló s'assolit la normalització lingüística? Probablement a que si se parle el valencià que diu als llibres. Crec que el que voleu és això, que es parle el idioma del llibre i no el que s'ha parlat tota la vida, dient "lo", "vacacions", etc. El senyor Pradilla defensa la normalització lingüística, pero després es queixa de que desapareixen els dialectes locals. La normalització és la causa de la desaparició dels dialectes locals, perque un dialecte local compren paraules i expressions gramaticals que no estan normalitzades. el president del IEC es queixava de la perdua de lèxic l'altre dia, com vol que no es perga lèxic si la majoria de varietat lèxica va ser "ilegalitzada" quan Pompeu Fabra se va ficar a normalitzar la llengua? Moltes expressions valencianes son tildades de barbarismes i castellanismes encara que porten cents d'anys en natros. S'olviden que el castellà, el català de Catalnuya i el de Valencia es va crear del llatí, i hi han formes que en castellà i valencià es van agafar la mateixa i en català una de diferent, i quan es van ficar a normalitzar la llengua no van tindre en conte la seua història i es van "ilegalitzar" i es va donar com a vàlida la forma catalana. Un exemple de tot açò que he explicat és la paraula vacacions, segurament pensareu que és un castellanisme, dons no, surt a documents valencians de fa més de 600 anys i no s'ha deixar d'utilitzar mai. Perque hem de dir vacances, que és un gal.licisme introduit fa 100 anys, i vacacions ha de ser un barbarisme il.legal? Segurament perque Pompeu Fabra només va tindre en compte el parlat a Barcelona a la hora de normalitzar l'idioma.

    http://tot-x-blo.blogspot.com

    ResponElimina
  5. Tot-x-blo: no cregues que anava per tu el hem escrit, no sou els únics que opineu sobre llengua a Benicarló últimament amb una formació insuficient, fet que òbviament no és culpa vostra, però cert. Només dues coses.

    Primer. El teu comentari torna a demostrar que barregeu llengua i política, i que us preocupa més la segona que la primera. A la Plataforma Benicarló en Valencià hi ha gent de molt diversa extracció ideològica. De fet, no preguntem res a ningú, això queda en l'àmbit de l'actuació personal. Si hi ha independentistes, és una opció seua individual, tan respectable com qualsevol altra, per això vivim en democràcia. La Plataforma, com la llengua, està per sobre de les opcions polítiques de cadascú.

    ResponElimina
  6. Segon. Estem a favor de la normalització, és a dir, d'un major ús (un ús "normal", és a dir, a tots nivells). Demostres que no has llegit el que opinem. Entrar a discutir el que dius és fugir d'allò realment important. O és que creus que realment això de "vacances" i "vacacions" té més importància que el fet que l'Ajuntament faça tota la retolació recent sobre reciclatge en castellà?

    ResponElimina
  7. En primer lloc, sé que l'associació en general no barreja llengua i política, però tractant-se de gent que tota la vida ho ha fet, no descarto que ho puguen tornar a fer.
    En cuant a lo segon, crec que és igual de important una cosa com l'atra. Que se rotule un cartell en castellà, i no ens els dos idiomes com hauria de ser implica pèrdua llingüística. Pero crec que el que no puga utilitzar les paraules que tota la vida s'han utilitzat i les haja de sustituir per paraules que soles se diuen a Catalunya és igual de perillós per a la subsisténcia de una llengua.

    ResponElimina
  8. Opinar per opinar és fàcil, però no estaria de menys esbrinar una miqueta abans de fer argumentacions.

    Ací l'amic diu que "vacacions" s'ha dit tota la vida i ara està "prohibit". Doncs bé, ja que ell coneix la llengua de tota la vida, hauria de saber que l'ús del plural és un castellanisme, mentre que sí és correcte l'ús de "vacació", en singular, a l'igual que vacances, o el seu propi singular, vacança.

    I, avui dia, l'associació no ha barrejat llengua i política. Cosa que els dos amics que s'amaguen sota tot-x-blo sí han fet al buscar la tendència seccessionista, tan sols defensada per partidismes acientífics.

    Ara bé, com sembla que és del teu gust traure noms i acusar de coses que no han succeït, sempre pots passar per algun acte de la plataforma per comentar-s'ho directament als seus integrants, que encantats et respondran tots els teus dubtes.

    ResponElimina
  9. Mira he trobat la paraula vacacions en plural en varios documents
    -"Vacacions" Vocabulari ortogràfic del pare Fullana, 1921
    -"Vacacions-vacaciones, suspensión de los negocios o estudios por algun tiempo" Diccionari valencià-castellà de Martí i Gadea, 1833.
    -"En lo temps de vacacions" Document de constitució de la Universitat de València, 1611.
    Busca'm un document de la mateixa época valencià on pose vacances.

    El moviment secessionista no és polític, és cultural. Hi han molts documents històrics que ens donen la raó. El que sí és veritat és que el que ha animat el moviment en els últims anys han sigut els moviments polítics i independentistes en que s'ha ficat per mig la llengua, i la omisió de evidencies històriques per a apropar les llengües i que es puga tenir una millor base per als sentiments independentistes. Volem en primer lloc,un idioma que el puguem parlar i escriure de la forma que s'ha fet tota la vida, se diga com se diga, i després, que ningú puga atribuir-nos sentiments polítics que no són per el fet de parlarla.

    Altra cosa, natros no hem acusat a ningú de res que no haja pasat, i aniriem encantats a qualsevol acte vostre per parlar en vatros, que no tenim res que amagar ni del que avergonyir-nos

    Ja ho sé que l'associació no ha mesclat llengua i política, el que dic és que molts dels seus memebres ho han fet i ho fan, i no m'agradaria que l'associació ho acabe fent.

    ResponElimina
  10. Uo, has trobat només tres exemples, d'una època en que la llengua no estava normalitzada, quant les classes altes s'estaven castellanitzan a marxes forçades i quant el poble pla emprava paruales derivades de folgar.

    En fi, busca la paraula arrel, és a dir, vacança, i ja voràs com la usen els escriptors més destacats, com Valor, Fuster, Verdaguer. Fins i tot s'han guanyat prestigiosos certaments amb obres titolades així. Ei, però fa tres-cents anys, que un home va escriure "vacacions" per què segurament parlava una mescla castellanovalenciana per a un text no normalitzat ja et dóna la raó... va home va, no faces riure i llegeix una mica més que els quatre facsímils que edita lo Rat Penat.

    Per cert, compte amb el que cites. El modus operandi de Martí i Gadea s'ha posat força en entredit, entre d'altres coses, per què copiava definicions de diccionaris en castellà.

    No és un moviment cultural ni de bon tros. És polític, fet per polítics i per a objectius polítics. Té el mateix caire cultural que escriure quatre coses amb la sil·laba "ti".

    El "s'ha fet tota la vida", s'ha parlat tota la vida", és una bajanada des del punt de vista lingüístic i filològic. Totes les llengües muten i evolucionen. Agafa qualsevol text en castellà, anglès o francés medieval.

    I de totes maneres, és incoherent que per una banda aneu del pal "la llengua que es parla ací tota la vida" i d'altra "En valencià mai en català". Xiquet o xiqueta, com ensenyen a qualsevol col·legi, a Benicarló parlem el mateix dialecte que a Lleida i a Tortosa, així que en tot cas, critiqueu que els migouets ens vullguen portar paraules com "oratge" (temps!) o "creïlla" (pataca!).

    Per últim, una altra incohèrencia: dius que com els membres de la plataforma estan en política, l'associació serà política... el mateix que la colla eixa que teniu, on el que mana és del PP confés... És a dir, que reconeixes que tot-x-blo té un marcat caràcter polític a favor de les tesis dels seus membres. Guai.

    ResponElimina
  11. Ahí m'has donat la raó, Verdaguer, Valor i Fuster, són escritors del últim segle, seguixes sense poder aportar cap prova de cap valencià que utilitzara vacances més de 100 anys cap atrás. Pot ser que la gent que ho va escriure ho van fer des del castellà, però un castellanisme que porta 400 anys en natros crec que ja no és un castellanisme, i ademés se seguix utilitzant i no m'ho pots negar. Hi han anglicismes en menos de 10 anys en natros que estan al diccionari.
    El "s'ha parlat tota la vida" és una cosa a tindre en compte en este particular cas que és la nostra llengua. El cas és que hi ha moltes expressions i paraules que el poble les ha dit, i que mai s'han deixat de dir, que no estan legalitzades perque la persona que va fer la normalització de la llengua no va tindre en compte el parlar de moltes zones. Evidentment que les llengües evolucionen, però hi ha que anyadir-se les expressions anteriors a la normalització, que no se van tindre en compte i que mai s'han perdut. I si açò no se fa, se perdra gran part de la riquesa léxica de la llengua. Jo agafo un llibre en valencià medieval i hi han moltes expression que s'han perdut, però d'atres que se seguixen utilitzant, però que no estan permeses.
    Repetixo que yo vull parlar el idioma que han parlat els meus antepassats, se diga com se diga, on estiguen permeses totes les paraules que s'utilitcen al poble desde fa molts d'anys i sobretot él que no vull és ningú la utlitce per a basar les seues utopies independentistes. No vull res més.
    Torno a repetir que lo de "benicarlo en valencià i no català" me referixo a la intenció que puga haure detrás de la denominació que se li done.
    No anem a negar que som una associació en caracter polític perque volem el millor per al poble. Som independents de qualsevol partit i critiquem tot el que`puga ser roin per al poble vinga del partit que vinga. En este cas volem que se reconega el parlar del poble, per a que se mantinga el dialecte local.
    I ara una pregunta per a Benicarló en valencià: Quin valencià és el històric del poble i una senya de identitat, el valencià estandar, o el "incorrecte" on es diu "lo", "aixina", "ademés", "llonja", etc?

    http://tot-x-blo.blogspot.com

    ResponElimina
  12. Pareu de discutir: tant "vacança" com "vacació" estan acceptats pel diccionari normatiu. Amb la qual cosa es desmenteix l'error que la normalització no inclou les paraules valencianes. En origen potser fou així, però això s'ha anat corregint. Ara bé, el que s'ha de fer és feina constructiva, no anar en contra de la llengua normativa per sistema. Si alguna paraula no hi és, hem de treballar des de dins perquè siga acceptada, no rebentar-ho tot.

    S'ha de trobar un punt d'equilibri entre els parlars locals i una unitat general. El que no pot ser és que cadascú escriga el que li done la gana, perquè de diferències n'hi ha entre tots els pobles i la llengua és alguna cosa més que el "benicarlando". Centrar-nos només en els particularismes és disgregar la llengua, i una llengua disgregada és xicoteta i per tant dèbil.

    Per això cal utilitzar l'estàndard, perquè és la variant comuna (que no parla ningú, ni a Barcelona ni a València), amb prestigi i forta.

    I sobretot, com diu la Plataforma, estimular l'ús!

    ResponElimina
  13. Evidentment que hi ha que estimular l'us. No se trate de que cada u escriga el que li done la gana, se trate de que se puguen escriure i dir moltes expressions que s'utilitzen i no soles a Benicarlo, i que no són correctes. El més clar exemple es el "lo", hi ha molta gent que ho diu i no soles a Benicarlo i que´encara ningú pot explicar perque no està acceptat, perque no és un castellanismes (com a article no s'usa en castellà). Acceptar estes formes si que seria disgregar la llengua, però la enfortiria perque la gent dels pobles la sentiria més propera i seua, no hi ha que tindre en compte soles el que se parle a les capitals. Açò si que la debilitaria en pla general pero la enfortiria molt en pla local.

    ResponElimina
  14. Algú s'imagina aquesta conversa entre dos castellans dient si son "judias" o "habichuelas"?

    ResponElimina
  15. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  16. Mira molt ben tret això. Judias i habichuelas son dos formes diferents per a denominar una cosa que s'utilitcen a puestos diferents. La diferencia és que les dos formes estan acceptades, no com agunes formes valencianes i catalanes que no estan acceptades les dos. En molts d'estos casos soles está permitida la forma catalana, encara que la valenciana siga igual de històrica, aludint a la similitud de la forma valenciana en la de la llengua en la que pareix que estem competint. O també perque el que ha dit qué se permitix i que no, soles ha tingut en compte el que parla ell i els "mandamases" en tema llingüístic de cada territori, i no el que parla el poble

    ResponElimina