divendres, 29 de maig del 2009

Demandes fetes a l'Ajuntament

El passat dimarts 26 de maig, membres de la Plataforma ens vam reunir amb l'alcalde de Benicarló, Marcelino Domingo, per tal d'explicar-li qui som i fer-li arribar les sol·licituds i propostes que tots sabem: bàsicament, que es derogue el dictamen de normalització del castellà, i que s'incrementen les mesures per a promoure l'ús del valencià al municipi.

Tot seguit, us oferim per a tots els que estigueu interessats el text íntegre que es va lliurar a l'Ajuntament, amb tots els argumentes en què recolzem les nostres peticions. A hores d'ara, és el text que exposa de manera més sistemàtica els objectius de la nostra Plataforma. Si voleu fer-hi suggeriments, podeu fer-ho deixant els vostres comentaris.


Demandes adreçades a l’Ajuntament
per la Plataforma Benicarló en Valencià


La Plataforma Benicarló en Valencià és una agrupació d’individus i associacions que té com a objectiu prioritari i raó de ser la defensa de l’ús públic del valencià. Es tracta d’una agrupació de caràcter apolític, no lligada a cap partit i que per tant tampoc pretén fer oposició política. Un dels principis que guien l’actuació de la Plataforma és l’absoluta independència de criteris polítics, justament perquè la llengua és un bé col·lectiu de la ciutadania que ha d’estar per sobre de diferències ideològiques.

D’acord amb això, i amb la intenció de col·laborar en la normalització del valencià a Benicarló, la Plataforma Benicarló en Valencià s’adreça a l’Ajuntament de Benicarló amb les següents demandes:

1. Derogació del dictamen de normalització del castellà aprovat pel Consistori com a punt 10è del Ple de 27 de novembre de 2008.

Aquesta demanda es fonamenta en les següents raons:

a) Ús erroni del terme “normalització” utilitzat per al castellà. La “normalització” és un procés que s’aplica a llengües que han patit un retrocés social i una minorització al llarg de la història, no és el cas de l’espanyol.
b) Falsedat de la “normalització” del valencià. El valencià no està normalitzat a Benicarló. En tot cas, la suposada “normalització” s’hauria de demostrar amb informes solvents de la tècnica en normalització lingüística i/o amb estudis de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre l’ús social del valencià a Benicarló.
c) El dictamen estableix un precedent. Aprovar el dictamen que inclou el diagnòstic que “ja hem aconseguit la normalització plena de l’ús del valencià” pot obrir la porta a deixar de treballar per millorar la situació del valencià.
d) El dictamen és innecessari. Si allò que vol aconseguir el dictamen que la gent que ho demane reba resposta en castellà, no calia aquest dictamen, ja que a l’article 4 del Reglament de Normalització Lingüística (RNL) de 1992 ja estava contemplat aquest dret. També l’article 9 de l’Estatut d’Autonomia, a l’apartat segon, paràgraf segon ho preveu. Igualment garanteix aquest dret l’article 36 de la llei 30/1992, del 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del procediment Administratiu Comú
e) No s’ha acomplit el q establia el Reglament de Normalització Lingüística de 1992. Per tant, no s’ha pogut assolir la normalització. El RNL de 1992 es basa en una llei de rang superior, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Aquesta Llei encara és vigent, està en vigor; no es pot fer un dictamen que vaja contra els principis de base d’aquesta llei (cal normalitzar el valencià). És possible que això no tinga fonament legal i puga ser impugnat.
f) El valencià requereix una discriminació positiva perquè és la llengua pròpia de Benicarló. Cal que siga la prioritària. Usar “indistintament” valencià i castellà no garanteix la igualtat de les llengües, perquè el valencià es troba socialment en inferioritat de condicions. D’altra banda, l’Ajuntament ha de ser un model de l’ús del valencià per als ciutadans: ha de donar exemple de defensa de la llengua pròpia. El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (article 27) obliga a respectar els drets lingüístics de les minories, i la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (article 7) obliga els poders públics a fomentar l’ús d’aquestes llengües.
g) Es trenca el consens en una qüestió com la llengua, que és de tots i hi hem d’anar tots d’acord. El RNL de 1992, en canvi, va ser aprovat per tots els grups que llavors integraven el Consistori.

2. Increment de l’estímul de l’ús del valencià.

El valencià no està encara normalitzat a Benicarló. La Plataforma vol aportar de forma constructiva propostes concretes per assolir-ho:

a) Complir les línies d’actuació del RNL, per a assolir de bona veritat la “plena normalització”. Els articles 6 i 7 d’aquest Reglament, per posar alguns exemples, no s’acompleixen: cal que les empreses que gestionen béns municipals empren el valencià primordialment, i que s’incrementen les subvencions a empresaris i particulars per l’ús del valencià.
b) Fer més difusió cursos de valencià per a immigrants, pares i població en general, amb voluntat de consolidar la demanda i incentivar-hi la participació.
c) Realitzar campanyes efectives d’incentiu del valencià per part dels particulars i les empreses. Oferir exempcions fiscals als comerços que empren la llengua.
d) Estimular la lectura en valencià amb campanyes per Sant Jordi, compra de més llibres en valencià a la biblioteca, promoció i difusió de les obres dels autors locals que publiquen en la llengua pròpia, etc.
e) Promocionar més la música en valencià, amb concerts, per exemple.
f) Impulsar el programa de Voluntariat pel Valencià al nostre municipi.
g) Promoure el cinema en valencià, amb cicles organitzats per l’Ajuntament o convenis amb les sales de projecció ubicades al nostre municipi.
h) Incentivar estudis lingüístics relatius a l’àmbit local, sobre toponímia, autors locals, evolució de l’ús social de la llengua, etc.

dijous, 21 de maig del 2009

El recital (i VI)

Aquest és el darrer text d'adhesió que es va llegir al recital, i amb ell acabem. És de Miquel Pujadó, escriptor i cantant, del qual alguns membres de la Plataforma van recitar, des de les butaques, l'emotiu "Dins el ventre dels estats", amb un acompanyament de percussió genial.

Ací teniu: tota una crida a la reflexió i a l'acció.

«Un botxí es trenca una ungla mentre fa servir les eines de tortura sobre un condemnat. Llavors, arrenca a plorar i acusa amargament la víctima com a culpable del seu dolor.

Absurd, oi? I tanmateix, això és el que passa ara i aquí: qualsevol avanç del català per tal de recuperar el terreny social que li fou robat es vist amb pànic per aquells que voldrien veure’ns desaparèixer com a poble i com a cultura.

I què fan? Acusen la llengua més feble de posar en perill la més forta, s’inventen autonomies fantasma per tal de diluir les autèntiques realitats nacionals i per separar -i enfrontar si pot ser- els germans de llengua, impedeixen en ple segle XXI l’accés dels valencians a un mitjà de comunicació en llengua catalana…

No ens enganyem: la mal anomenada Transició no ha estat un camí cap a enlloc: el feixisme espanyolista és el mateix de sempre, cada cop més desacomplexat, la suposada Democràcia espanyola té els peus de fang –i aquells qui més se n’omplen la boca, de fet, són els qui més odien en el fons qualsevol procés realment democràtic.

El problema és que hi ha jueus antisemites, negres que donen suport al ku-kux-klan… i catalans, valencians i illencs que permeten exercir el poder als mateixos individus que els volen destruir. Fins quan viurem arrelats en el masoquisme, l’autoodi i les pulsions suïcides? La nostra supervivència depèn només de nosaltres: ningú més no ens traurà les castanyes del foc. Si volem ser un país normal d’Europa, actuem com a tal, des d’ara mateix, sense por ni absurds sentiments d’inferioritat, o quan vulguem reaccionar ja serà massa tard.

Miquel Pujadó»

dimarts, 19 de maig del 2009

El recital (V)

Aquest és el combatiu missatge de suport que vam rebre de Rafel Santapau, escriptor benicarlando.

«Porten tants anys dient mentides que les han acabat confonent amb la veritat. Porten tants d’anys treballant amb els colonitzadors que ells mateixos són ja els colonitzadors. Volen ridiculitzar la nostra llengua fins a fer-nos creure que no val la pena que la parlem. Són molt capaços de posar repetidors perquè es pugui veure Al-Jazzira i desmantellar al mateix temps els repetidors de TV3. Però no se’n sortiran perquè, modestament ho dic, nosaltres som els bons. No tenim la força però tenim la raó.
Així i tot, cal que treballem i que treballem de pressa. Us recordo que el feixista Rus, i no parlem ara d’Stalin, que parlem del que tenen d’alcalde a Xàtiva, Alfonso Rus ha dit que “ens han de rematar”. En un país normal, si un dirigent polític diu una cosa semblant, el fan dimitir en sec, el porten a la presó per amenaces, ací no. En un país colonitzat com el nostre, no sols no passa res sinó que encara va i el feliciten. Potser algú li regalarà un traje.
I encara hi ha gent, una majoria de gent que els vota. També és cert que un valencià il·lustre va dir: “si els valencians fóssim negres votaríem al Ku Kux Klan”. Ja ho veieu que tenim un munt de faena. Però no podem perdre les esperances. Mentre quedi gent capaç de muntar nits com esta nit, estarem salvats.
Companys, endavant sempre.

Rafel Santapau»

diumenge, 17 de maig del 2009

El recital (IV)

Aquesta fou l'adhesió que vam rebre de l'exfutbolista i comentarista esportiu Àngel "Pitxi" Alonso, i que vam llegir el dia del recital, entre un poema de Vicent Andrés Estellés i un altre de Manel Garcia Grau.

«Penso que la llengua és un patrimoni cultural fonamental que ens identifica com a benicarlandos i com a valencians. Per això, crec que cal promocionar-lo i normalitzar-lo i en aquest sentit vull expressar el meu suport a la Plataforma Benicarló en Valencià.

Àngel Alonso Herrera»


Ací tenim dues fotografies més de l'acte.






divendres, 15 de maig del 2009

Valoració del recital

Aquest és el text enviat aquesta setmana als mitjans de comunicació per part de la Plataforma, donant notícia de l'acte del Recital de Poesia i Música i valorant-lo.


El divendres 8 de maig, vespra de Sant Gregori, l’auditori de l’IES Joan Coromines es va omplir per a gaudir d’un espectacle inusual: el recital de música i poesia que el Departament de Valencià d’eixe institut organitza des de fa deu edicions. En aquesta ocasió, els organitzadors del recital volien donar suport als objectius de la Plataforma Benicarló en Valencià, que es va implicar en el muntatge. Per això l’acte va tenir un to reivindicatiu més marcat que en anteriors ocasions: per la cultura pròpia, per la llengua, i en contra dels abusos que sovint hem de patir per causa d’uns governants insensibles (o malintencionats?).

Amb la creació d’un clima de gran intensitat, tant per la intencionalitat de les poesies recitades com per la bellesa de les interpretacions musicals, les gairebé dues hores que durà no es van fer gens llargues. S’hi van llegir poemes d’autors molt diversos com Joan Margarit, Vicent Andrés Estellés, Manel Garcia Grau, Pau Alabajos, Salvador Espriu, entre molts altres, fins a vint-i-set textos, cadascun amb el seu acompanyament musical. Com a novetat, en aquesta edició s’hi inclogueren algunes coreografies que accentuaven l’emoció que les recitacions aconseguien de transmetre.

S’hi va intercalar la lectura de missatges de suport a favor de l’idioma i la Plataforma de diverses personalitats (moltes d’elles benicarlandes): Pau Alabajos, Marta Pessarrodona, Joan Gregori, Josep Igual, Àngel “Pitxi” Alonso, Rafel Santapau i Miquel Pujadó. Tots ells van despertar l’agraïment del públic, que va respondre amb aplaudiments plens de sentiment.

En conjunt, va ser un gran acte per a tots els que estimem el valencià i lluitem cada dia per la nostra cultura. Tant els textos de les adhesions com els poemes més reivindicatius ens feien adonar que no estem sols, que el treball constructiu a favor d’allò que ens particularitza i constitueix les nostres arrels, la llengua, està carregat de raó i d’arguments. Que no hem de perdre el temps amb discussions bizantines i ridícules (que si es diu així o no, que si tal o qual parauleta: minúcies) que només ens volen distreure de l’objectiu primordial: seguir treballant per l’ús social del nostre idioma, per la seua pervivència en la nostra societat.

dijous, 14 de maig del 2009

El recital (III)

L'escriptor benicarlando Josep Igual va mostrar el seu suport a la Plataforma i hi va afegir un fragment del seu recent llibre Quaderns deltaics que anava com anell al dit.


«La “Plataforma Benicarló en Valencià” té tot el meu suport en la molesta i esgotadora feina de demanar les obvietats que una mica de normalitat ens estalviaria haver de demanar una i altra vegada.
Cal exigir-li a l’equip de govern de l’Ajuntament de Benicarló una obligació que li pertoca de ple: complir i fer complir la Llei d’ús i Ensenyament aprovada als anys vuitanta del segle passat. Que una institució vulnere les lleis és un afer molt greu.

Josep Igual
Escriptor»


«El president de la Generalitat Valenciana m’ha enviat una invitació per a una recepció oficial pel nou d’octubre. Això està bé. Volen liquidar-nos, però sense perdre les formes, la cortesia. Es veu que un dia a l’any, els escriptors valencians en català no semblem tan inconvenients. Potser quedaríem decoratius i tot en els salons de palau. Tot i que no ens coneixeria ningú, perquè als mitjans públics dependents de la Generalitat no ens deixen treure el nas ni de broma. I al altres, els privats, sempre anem darrera de dotzenes i dotzenes de figures de les potents literatures veïnes i universals. És cert, no som tan guapos com Paul Auster.»

(De Quaderns deltaics, Cossetània Edicions, 2009)

dimecres, 13 de maig del 2009

El recital (II)

Aquesta fou l'adhesió, breu però carregada de sentit, de Marta Pessarrodona.


De pas, alguna foto del recital per a recordar l'ambient.



«Benicarló, ciutat de vetllades i de batlles que ens desvetllen amb el malson d’idees peregrines que, potser, em tornaran incomprensible en un futur i, pitjor encara, tornaran incomprensible a qui dóna nom a un eficient institut: Joan Coromines.

Marta Pessarrodona»






diumenge, 10 de maig del 2009

El recital (I)

El Recital de Música i Poesia pel Valencià va ser, com sabeu i vau sentir, tot un èxit, una experiència inoblidable. Durant els propers dies, anirem publicant al bloc els missatges d'adhesió que s'hi van llegir de diverses personalitats culturals. I també algunes fotos.
Començarem per la del cantautor Pau Alabajos, del qual també s'hi van cantar algunes cançons.
«M’agradaria fer constar la meua adhesió a la Plataforma Benicarló en Valencià. Pense que promoure institucionalment la normalització d’una llengua com el castellà, que té una presència pública inqüestionable (centenars d’emissores de ràdio, diaris, televisions públiques i privades, esdeveniments culturals, burocràcia estatal, etcètera), amb més de 300 milions de parlants, és riure’s de la necessària i incompleta normalització de la llengua pròpia dels valencians. Només cal anar al supermercat i comprovar que els productes no estan etiquetats en valencià. Només cal anar al quiosc i comprovar la nul·la presència del valencià en les publicacions periòdiques que s’hi
ofereixen. I com aquestos, molts altres exemples! Encara n’hi ha molta feina per fer i aquestes iniciatives no són més que cortines de fum i obstacles en el camí de la plenitud cultural autòctona...

Pau Alabajos»

dijous, 7 de maig del 2009

Diada del 25 d'abril

La Plataforma Benicarló en Valencià hi estarà present als actes de la Diada del 25 d'abril, que se celebren a València.


dimarts, 5 de maig del 2009

Recital de poesia i música




IES Joan Coromines
Divendres, 8 de maig
20.15 hores











RECITAL DE POESIA I MÚSICA PEL VALENCIÀ

Aquest divendres dia 8 de maig des de les 20 hores, al saló d’actes de l’IES Joan Coromines, tindrà lloc la celebració del 10è Recital de Poesia i Música pel Valencià, organitzat aquesta vegada pel Departament de Valencià de l’institut en col·laboració amb la Plataforma Benicarló en Valencià.

Durant aquest últim mes, s’han realitzat nombrosos assajos on les alumnes dels instituts locals, les mestres i membres de la plataforma han treballat de forma conjunta per preparar tots els poemes i cançons que seran recitats o cantats.

En el repertori, molt eclèctic i especialment compromés amb la nostra llengua, aniran apareixent autors com ara Estellés, Martí i Pol, M.M. Marçal, Pau Alabajos, Miquel Pujadó, La Gossa Sorda, Joan Margarit, Mazoni, Espriu, etc. que, sense cap complex, han estat musicats pels joves, ells han estat els autèntics creadors d’una forma de lectura poètica moderna, viva i apassionant. A més, s'intercalaran missatges d'adhesió de personalitats destacades del món de la cultura.

El procés de creació del recital ha estat molt gratificant per part de totes, s'han barrejat melodies tant clàssiques com modernes, hi haurà el piano, les dolçaines, guitarres de tot tipus, violins, es projectaran imatges, hi hauran coreografies de ball per als poemes; tot des de les idees engrescadores i innovadores que han donat lloc a un espectacle solemne, personal i fresc.

No es pot obviar el caire reivindicatiu que se li ha volgut donar a l'acte, després que l‘actual equip de govern de Benicarló va decidir trencar unilateralment amb la llei d‘Ensenyament i Ús del Valencià i el Reglament Municipal de Normalització Lingúística, quan en novembre va aprovar el dictamen de normalització del castellà, sense assolir totes les competències lingüístiques que arreplega tant la Llei com el Reglament.

Així doncs, només us queda vindre i gaudir de la capacitat creativa d’un equip intergeneracional mogut per la cultura lliure i en valencià.