Aquest és el darrer text d'adhesió que es va llegir al recital, i amb ell acabem. És de Miquel Pujadó, escriptor i cantant, del qual alguns membres de la Plataforma van recitar, des de les butaques, l'emotiu "Dins el ventre dels estats", amb un acompanyament de percussió genial.
Ací teniu: tota una crida a la reflexió i a l'acció.
«Un botxí es trenca una ungla mentre fa servir les eines de tortura sobre un condemnat. Llavors, arrenca a plorar i acusa amargament la víctima com a culpable del seu dolor.
Absurd, oi? I tanmateix, això és el que passa ara i aquí: qualsevol avanç del català per tal de recuperar el terreny social que li fou robat es vist amb pànic per aquells que voldrien veure’ns desaparèixer com a poble i com a cultura.
I què fan? Acusen la llengua més feble de posar en perill la més forta, s’inventen autonomies fantasma per tal de diluir les autèntiques realitats nacionals i per separar -i enfrontar si pot ser- els germans de llengua, impedeixen en ple segle XXI l’accés dels valencians a un mitjà de comunicació en llengua catalana…
No ens enganyem: la mal anomenada Transició no ha estat un camí cap a enlloc: el feixisme espanyolista és el mateix de sempre, cada cop més desacomplexat, la suposada Democràcia espanyola té els peus de fang –i aquells qui més se n’omplen la boca, de fet, són els qui més odien en el fons qualsevol procés realment democràtic.
El problema és que hi ha jueus antisemites, negres que donen suport al ku-kux-klan… i catalans, valencians i illencs que permeten exercir el poder als mateixos individus que els volen destruir. Fins quan viurem arrelats en el masoquisme, l’autoodi i les pulsions suïcides? La nostra supervivència depèn només de nosaltres: ningú més no ens traurà les castanyes del foc. Si volem ser un país normal d’Europa, actuem com a tal, des d’ara mateix, sense por ni absurds sentiments d’inferioritat, o quan vulguem reaccionar ja serà massa tard.
Miquel Pujadó»
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada